13 de juliol de 2026
El vent calent bufava amb força al capdamunt del turó del Castell mentre, a l’horitzó, la columna de fum dels incendis de Guimerà recordava la duresa d’una tarda d’estiu. Malgrat la calor, prop de 300 persones van pujar aquest dijous fins al recinte per conèixer de prop els resultats del cinquè camp de treball arqueològic de Cervera, una edició especialment simbòlica en coincidir amb la commemoració del Mil·lenari de la carta de poblament de la ciutat.
Els visitants, distribuïts en grups reduïts d’unes cinc persones, van recórrer els quatre espais d’intervenció guiats pels mateixos joves que, durant quinze dies, han participat en l’excavació. Després d’una introducció històrica i geogràfica a càrrec de la intèrpret del patrimoni, Montserrat Pérez, els participants van explicar en primera persona què havien descobert i com es desenvolupa una intervenció arqueològica.
A l’entrada del Castell, la intervenció d’enguany ha tingut un caràcter de comprovació arqueològica. L’objectiu era verificar si encara es conservava estratigrafia susceptible de ser excavada, atès que aquest espai ja havia estat objecte d’una intervenció arqueològica a principis dels anys 2000. Els treballs han confirmat la preservació d’alguns nivells arqueològics, un fet que obre la porta a futures intervencions destinades a aprofundir en el coneixement d’aquest sector del jaciment.
El segon espai va ser a la zona central del Castell, on els treballs s’han centrat en la neteja superficial del terreny. Aquesta actuació ha permès localitzar nous murs que ajuden a entendre millor la distribució interna de l’antiga fortificació.
A la zona oest, els arqueòlegs han completat una excavació iniciada en campanyes anteriors fins a arribar a la roca mare, el nivell geològic natural. «Aquí sabem que ja no hi ha res més per excavar», explicaven durant la visita, un punt que dona per finalitzada la recerca estratigràfica en aquest sector.
L’itinerari acabava a l’entorn de la torre, un dels espais més emblemàtics del recinte, on els treballs continuen aportant informació sobre les diferents fases d’ocupació del turó.
Més enllà de les troballes materials, la intervenció té com a objectiu comprendre com era la dinàmica del poblament i l’evolució històrica del Castell, origen de la vila medieval de Cervera. Durant les explicacions, la intèrpret Montserrat Pérez va resumir l’essència de la disciplina amb una frase que va captar l’atenció dels assistents: «Els arqueòlegs destruïm. Traiem capes per poder descobrir i entendre la història».
El projecte
La cinquena edició del camp de treball arqueològic s’ha desenvolupat del 28 de juny al 12 de juliol amb la participació de 33 joves d’entre 14 i 17 anys: 18 de Cervera, dins del camp de treball local, i 15 procedents de diferents punts de l’Estat, en el marc del camp nacional. A més de l’excavació estratigràfica, els participants han dut a terme tasques de laboratori com la neteja, classificació, identificació, registre i conservació dels materials recuperats.
Coincidint amb l’any del Mil·lenari (1026-2026), aquesta cinquena edició reforça el valor de la recerca arqueològica al Castell, un projecte que, després de cinc anys, s’ha consolidat com una iniciativa clau per preservar, estudiar i divulgar el patrimoni històric de Cervera entre les noves generacions.
El camp de treball està organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Cervera, amb la gestió dels participants a càrrec de la cooperativa de lleure Qualia i l’assessorament tècnic i la coordinació arqueològica de La Nova.