L’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera ha acollit, dilluns 7 d’octubre, la presentació dels actes que formen part de les Jornades Europees del Patrimoni, impulsades pel Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Les Jornades, que tenen lloc arreu de Catalunya (11, 12 i 13 d’octubre), es vincularan des d’aquest any a la Capital de la Cultura Catalana. A Cervera inclouen tres activitats, que formen part també de la programació de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019. De fet enguany les activitats de les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya donaran el tret de sortida a Cervera el divendres dia 11, a les 18 hores, amb una ruta que servirà per presentar al gran públic la posada en marxa d’una web i una ‘App’ anomenada ‘A peu de Museu’.
Jornades Europees de Patrimoni
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural. Centenars de municipis i entitats de tot Catalunya se sumen a aquesta festa major del patrimoni cultural.
En aquesta nova edició, L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural dona un nou impuls a aquest esdeveniment sumant-s’hi, per primera vegada, a la Capital de la Cultural Catalana. Així doncs, Cervera, com a Capital de la Cultura Catalana 2019, dóna el tret de sortida a les Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya amb la presentació del projecte de producció pròpia ‘A peu de Museu. Rutes temàtiques per Cervera’.
‘A peu de Museu’. Rutes autoguiades
‘A Peu de Museu’ és una invitació a recórrer els carrers de Cervera des d’un nou punt de vista. La tecnologia del mòbil ens permetrà entrar en històries úniques i personals de la mà de tres dones que representen tres moments crucials de la història de Cervera. Les seves veus acompanyaran els visitants per diferents indrets patrimonials i descobriran què s’hi amaga al seu interior. Seguint totes les opcions que es proposen, es podran intuir alguns episodis d’un passat que ens ajudaran a entendre una ciutat en constant transformació.
Aquestes rutes, previstes per a tots els públics i gratuïtes, resseguiran diferents punts singulars de la ciutat mitjançant uns codis QR, que donaran accés a diferents continguts audiovisuals en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Les audioguies dels tres personatges femenins documentats als segles XIV, XV i XVIII permetran descobrir el passat medieval, jueu i barroc que s’amaga entre els murs de la ciutat actual.
El projecte té un caràcter volgudament reivindicatiu en clau de gènere i, per això, les protagonistes són tres dones que representen no només tres moments històrics, sinó també tres condicions socials. En temps medieval, Margarida fou la dona esclava del senyor Menàrguens. Regina, la protagonista de la Cervera jueva, formava part d’una família important de la ciutat, els Quercí. Al segle XVIII, Ignàsia Brach, més coneguda com a Nasa Tabaco, va regentar una taverna en la rígida Cervera universitària. L’App web convida a seguir el periple dels encàrrecs pel carrer Major de la mà de la Margarida d’en Menarguens, a conèixer les renúncies socials a les quals es veu empesa la Regina com a vídua d’Issach de Quercí o en darrera instància, viure l’inici de curs a la Universitat amb la tavernera Nasa Tabaco.
L’eina digital també ofereix el ‘Quadern de viatge’, amb explicacions més acadèmiques i objectives dels elements patrimonials; la ‘Història Gràfica’, que ajuda a reconstruir el passat d’un espai concret a partir de fotografies i/o documents; la ‘Galeria del Museu’, que mostra objectes custodiats pel Museu procedents dels punts visitats; i altres recursos multimèdia per aprofundir més en la matèria.
En resum, i accessible en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès), aquesta nova eina ofereix un total de 26 punts d’interpretació, amb un enregistrament total de 65 minuts, amb més de 200 recursos audiovisuals que inclouen fotografies antigues d’arxiu, fotografies contemporànies, imatges de col·leccions de diferents museus i equipaments culturals catalans (Barcelona, Girona, Manresa, Balaguer, Tàrrega…) però també internacionals. Vídeos, imatges 360º, imatges amb drone, documents i altres materials de nova creació o fruit del treball en xarxa del Museu de Cervera, el qual aporta, també una visualització de més d’una cinquantena d’obres de la seva col·lecció (amb previsió d’actualitzacions futures). El projecte inclou també una senyalització a gran format en 4 punts del recorregut la qual, a partir d’imatges històriques, permetran situar el visitant en un espai viscut.
Aquest és un projecte del Museu de Cervera, que ha comptat amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i que ha estat creat per un equip de deu professionals de diferents branques vinculats a Cervera, la Segarra i les terres de Lleida. Un treball en equip i de producció quasi artesanal i de quilòmetre zero.
Exposició ‘Artesans del barroc. Cervera i l’art del seu temps’
El segon bloc del cap de setmana és ‘La Cervera Barroca’, on s’emmarquen dues activitats: l’exposició ‘Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps’ i el concert de música barroca i electrònica ‘Trou de Ver’, que és el 4t Diàleg amb el Patrimoni de la programació de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019.
La mostra ‘Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps’, que s’inaugurarà el dissabte 12 d’octubre a les 12.00 hores, podrà visitar-se fins al 12 d’abril de 2020. Situa Cervera com un dels epicentres de la Catalunya Barroca. L’exposició pretén ser un primer pas en la consolidació de Cervera i del museu de la ciutat com a marca i exponent rellevant d’un projecte de valorització i difusió de la Catalunya Barroca.
El fet distintiu de la Cervera del segle XVIII és indiscutiblement, la construcció de la universitat i el canvi que aquesta va suposar, no només per a l’urbanisme de la ciutat sinó també, i sobretot, per al seu desenvolupament demogràfic, econòmic i artístic. Aquest fet pot considerar-se com un dels capítols més àlgids de l’època del Barroc a Catalunya i, en aquest sentit, la importància de la instauració de la universitat, plasmada en la construcció d’un dels monuments més rellevants de l’arquitectura civil del període, va anar acompanyada d’un ascens de la societat cerverina que va expressar-se a través de l’encàrrec artístic i arquitectònic.
Cervera, mostra de l’esplendor de la Catalunya Barroca
Així doncs, Cervera es presenta com un bon exemple per mostrar l’esplendor d’una Catalunya Barroca que ens ha arribat desdibuixada per les gran pèrdues patrimonials que ha patit al llarg de la història.
L’exposició ‘Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps’ està comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix (professor de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Patrimoni) i el Dr. Joan Yeguas (conservador del MNAC), experts en aquest període i autors de nombrosos estudis sobre el tema.
L’exposició s’ubica a l’antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera i la seva avantsala i es distribueix en dos àmbits diferenciats: el taller d’un artesà del segle XVIII que evoca un món artesanal, auster i allunyat del luxe, i l’exposició pròpiament dita que ens trasllada a un univers creatiu d’un món passat des dels retrats reials de la Paeria a les escultures dels grans retaulers, passant pels models i les obres dels pintors Bernat Amorós i Antoni Viladomat.
En total s’hi mostren una quarantena d’obres originals de col·leccions particulars, d’altres museus (MNAC, Museu de Manresa, Museu Diocesà de Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, entre altres institucions com la Universitat de Barcelona, la Residència Berenguer de Castelltort i Mare Janer de Cervera…) i bisbats i parròquies (Bisbat de Solsona i Bisbat d’Urgell), a més a més de les obres del mateix Museu de Cervera que, per a l’ocasió, ha restaurat una vintena d’obres, tasca que ha dut a terme Ramon Pijuan i ha adquirit dues peces originals (una Anunciació de Bernat Amorós i un gravat d’Antoni Viladomat). Tot, amb l’objectiu de millorar-ne la conservació i, al mateix temps, reivindicar la importància d’unes col·leccions riques però encara poc conegudes.
L’exposició ha estat possible gràcies al suport de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i ha comptat amb nombrosos col·laboradors entre els quals destaquen el Centre Associat de la UNED (que ha cedit l’espai de la Biblioteca), l’INS Antoni Torroja (l’avantsala), l’escola de Belles Arts (material per a la construcció del taller d’artesà) i l’empresa LEDSC4 que ha patrocinat la il·luminació museogràfica necessària.
“Trou de ver”, música barroca i electrònica al Paranimf de la Universitat
Trou de Ver (literalment ‘forat de cuc’) és el 4t Diàleg amb el Patrimoni de Cervera 2019. Literalment és un concepte de la física que planteja la possibilitat de connectar, mitjançant una drecera, dos punts de l’espai-temps. Partint d’aquesta hipòtesi, també coneguda com a “pont Einstein-Rosen”, els artistes Pere Jou i Aurora Bauzà (que han fet estrenes recents a l’Off Liceu, a la Biennale Danza de Venècia, al Festival Santarcangelo i a Matera Capital de la Cultura Europea 2019) ens proposen un viatge sense solució de continuïtat entre els inicis del barroc i el moment present. Dit en altres paraules: ¿què passaria si la música del segle XVII es trobés amb els recursos electrònics del segle XXI?
Amb una posada en escena que ocuparà tot l’espai del Paranimf i amb una disposició del públic poc habitual, el contratenor i ballarí Pere Jou transitarà entre aquests dos moments de l’espai-temps, representats metonímicament a banda i banda del trou de ver per l’electrònica d’Aurora Bauzà i la tiorba de Ferran Pisà. Al llarg de tot el recorregut, veurem com el prisma de la música electrònica progressivament enriqueix, transforma o complementa obres barroques, obrint un món infinit de possibilitats sonores. La reinterpretació del repertori del primer barroc des d’aquesta perspectiva de la transgressió tímbrica i instrumental, generarà un aliatge sonor inèdit entre les estètiques dels segles XVII i XXI, que perviurà encara unes setmanes en el 4rt Diàleg que s’instal·larà després del concert.
Un element fonamental de la proposta és l’espai on es durà a terme, el Paranimf de la Universitat, entès no ja com el lloc per excel·lència del barroc cerverí, sinó com el lloc on les veus més il·lustres de la ciutat han ressonat durant anys amb les seves lliçons. Prendre aquest espai com a marc on les veus del barroc anglès (Purcell), alemany (Kapsberger), italià (Frescobaldi i Monteverdi) i francès (de Viseé) seran transformades des dels ecos de la contemporaneïtat, és la millor manera de reinterpretar i honorar —des del segle XXI— el llegat material i immaterial d’un lloc tan emblemàtic de la ciutat, en una producció pròpia i inèdita del Festival Espurnes Barroques duta a terme en col·laboració amb el Museu de Cervera i la Capitalitat Cultural.
Trou de Ver és a la vegada un concert del festival Espurnes Barroques (un festival que vincula música barroca, amb el seu entorn i la gastronomia). L’experiència es completarà amb el xef Sergi Ortiz, de l’Antic Forn, qui reproduirà al paladar allò que el públic hagi gaudit a l’escenari, amb l’acompanyament dels vins del Celler Grau i Grau. Les entrades poden adquirir-se a la web www.espurnesbarroques.cat
Informació aportada per Comunicant Bona Premsa (Servei de Premsa de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019).