A la plaça Major, davant del Consistori, van rebre l’aigua el paer en cap, Jan Pomés, el regidor d’Urbanisme, Antonio Delgado, i la regidora de Patrimoni historicoarqueològic, Montse Closa.

El repartiment de l’aigua miraculosa és l’acte principal d’aquesta festa, que organitza l’Associació d’Amics de Sant Magí.

La tradicional entrada de l’aigua, portada des del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, va tenir lloc el vespre del diumenge 18 a la placeta de l’Estació. La comitiva, acompanyada per la Banda del Conservatori de Música de Cervera, va fer el recorregut fins a la placeta de Sant Magí.

Festa de Sant Magí
És un esdeveniment que reuneix tota la gent de Cervera al voltant del barri de Sant Magí. La festa consisteix en el repartiment de l’aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a la Conca de Barberà, amb mules i cavalls carregats d’argadells guarnits amb boix.
El dia 15 d’agost es va a Sant Magí de la Brufaganya a buscar l’aigua miraculosa. Allà s’omplen els càntirs d’aigua i es cull el boix i l’espígol que el dia de la festa es col·loca a  l’interior de l’església i que també perfuma els carrers amb la seva olor peculiar.
El dia 18, cap al tard, es fa l’entrada de l’aigua amb les mules i els rucs que porten els argadells guarnits amb boix. Van acompanyats de la Banda del Conservatori, que toca dues havaneres tradicionals pròpies de la diada, i l’anacoreta, que vestit com el sant obre la marxa.
El dia 19 la comitiva fa un recorregut per tota la ciutat per repartir l’aigua miraculosa.

Tota la informació de la festa es pot trobar a http://santmagi.cervera.cat/

La zona d’acampada oferirà al públic accés als lavabos, dutxes i piscina. Les furgonetes, campers i caravanes no podran accedir al recinte del càmping, però s’habilitarà un espai d’aparcament al costat de la zona d’acampada. L’espai obrirà el divendres 30 d’agost a les 12 del migdia i funcionarà fins al diumenge 1 de setembre a les 18 hores.

En una primera fase els treballs arqueològics es portaran a terme a través d’un camp de treball, organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat i la Paeria de Cervera; i en una segona fase, mitjançant una intervenció arqueològica preventiva subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat. Totes les fases de la campanya es desenvoluparan sota la direcció científica i tècnica de l’equip d’arqueòlegs adscrits a la Universitat de Lleida (UdL).

Al camp de treball, gestionat per la cooperativa de lleure Quàlia, hi participen un total de 13 joves, d’entre 15 i 17 anys, provinents de diversos punts de l’Estat espanyol. En la seva estada de dos setmanes a la ciutat estan establerts a l’escola Jaume Balmes, on fan ús del gimnàs i el menjador. Compaginen el treball arqueològic a Sant Pere el Gros, amb activitats de descoberta de Cervera, l’entorn i la cultura catalana.

La direcció de les excavacions va a càrrec d’un equip d’investigadors i arqueòlegs professionals adscrits a la UdL, d’acord amb el Conveni marc de col·laboració, signat el novembre del 2023, entre la Paeria de Cervera i la Universitat de Lleida per al projecte de recerca i recuperació patrimonial del Paratge Arqueològic de Sant Pere el Gros.

Als treballs també hi participen de manera activa membres de l’associació La Nova, entitat de Cervera que treballa per a la conservació i difusió del patrimoni i la cultura del municipi.

El primer dia, dilluns 22 de juliol, han visitat el jaciment el paer en cap, Jan Pomés; la regidora de Patrimoni Historicoarqueològic, Montse Closa; i el regidor d’Urbanisme, Antonio Delgado, que han donat la benvinguda a tots els participants i els han agraït la seva tasca en la recuperació del patrimoni de Cervera.

Excavacions arqueològiques

L’objectiu principal de la campanya arqueològica és continuar els treballs de l’any 2023. Això permetrà aprofundir en el coneixement de la distribució interior del conjunt monàstic medieval alhora que s’espera obtenir noves dades sobre l’ocupació prèvia de l’indret en època iberoromana.

Esdevé urgent executar la tala de la pineda que cobreix bona part de les restes arqueològiques, tant per motius de seguretat, per a la prevenció de possibles riscos a l’hora de treballar al jaciment o obrir-lo a la visita al públic, com perquè els arbres i les seves arrels estan afectant greument la preservació de les restes arqueològiques i impedeixen la continuïtat de la recerca científica.

La tala dels arbres l’efectuarà una empresa especialitzada, sota la supervisió de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Lleida, i amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural i del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat.

Sant Pere el Gros

L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN). El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres dependències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere. L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument i del jaciment arqueològic que amaga el seu subsol i enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval amb antecedents d’època ibèrica i romana.

Del 14 al 20 de juliol, aquesta iniciativa ha convertit Cervera en la capital de la música al nostre país. Una fita única en el panorama musical català i que reforça la Càtedra com un dels patrimonis més importants a cuidar i potenciar després de 43 anys d’història.

Un Curs de Música amb 170 alumnes arribats des de diversos punts del món

Els Curs ha acollit 170 alumnes, una xifra alta que recupera les dades prepandèmiques. A més, destaca l’interès internacional d’aquesta activitat pedagògica amb estudiants arribats de diversos punts de l’Estat espanyol i de països com Alemanya, Itàlia, Romania, República Txeca o França.
El claustre de professors s’ha renovat parcialment per afavorir l’arribada de nous alumnes i ha estat format per 20 mestres experts en la seva matèria. Al llarg d’una setmana, els inscrits han millorat el seus coneixements gràcies a les classes de violí, viola, violoncel, contrabaix, guitarra, piano, flauta, oboè, clarinet, fagot, trompeta, trompa, trombó, banda i orquestra.
Un any més, el Curs ha comptat amb el reconegut director Manuel Valdivieso com a director de l’Orquestra i la banda, que precisament són els protagonistes del concert de cloenda. Un dels altres punts forts del Curs, és que els alumnes tenen l’oportunitat de participar en els diferents concerts i audicions del Festival Internacional de Música, així com aprendre de les actuacions que es programen al certamen o, al mateix temps, visitar una fira única com la dels lutiers. I tot, en un mateix espai: la Universitat de Cervera.

Un Festival Internacional omple l’aforament en els 7 concerts programats

El Festival Internacional de Cervera ha programat 7 concerts. A això hi hem de sumar l’Off Festival, un certamen paral·lel dedicat a les audicions dels alumnes del Curs.
Tots els concerts han gaudit d’un nombrós públic que ha omplert l’aforament disponible. S’hi ha pogut escoltar diversos concerts de cambra a càrrec dels professors del Curs, també la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), la pianista Alba Ventura o, fins i tot, un concert de jazz amb amb l’Orquestra Jezz Club de Solsona.
I dissabte 20 de juliol va tenir lloc el punt culminant d’aquesta edició, el tradicional concert de cloenda, en què es va poder escoltar l’aprenentatge i l’evolució de tots els alumnes del Curs de Música, amb les actuacions de la Banda, l’Orquestra Jove i l’Orquestra del XLIII Curs Internacional de Música de Cervera.

La Fira de Lutiers ha celebrat els 20 anys d’història

La Càtedra ha inclòs en una de les seves jornades, la fira del món lutier més important del sud d’Europa. Enguany, a més, la Fira de Lutiers ha celebrat el seu 20è aniversari.
El dimecres 17 de juliol, els passadissos de la Universitat de Cervera van reunir 12 tallers d’artesans lutiers, amb una delegació arribada des de Perpinyà.
L’edició d’enguany s’ha dedicat a l’arc (antic i modern, de tots els instruments de corda) i hi ha hagut una exposició destacada d’arcs en vitrines amb el protagonisme d’un arc de violoncel de Joseph Arthur Vigneron (pare), que va pertànyer de Josep Trotta, violoncel·lista molt destacat a Barcelona durant la primera meitat del segle XX.

Informació aportada pel Servei de Premsa de la Càtedra Cervera.

La Fira de Lutiers celebra els seus primers 20 anys d’història convertida en un referent únic del sector, i enguany ha aglutinat 12 tallers d’artesans arribats des de diversos punts, com ara Perpinyà.
Centenars de visitants recorren el passadís de la Universitat de Cervera per veure i/o adquirir les últimes novetats en els instruments i els seus complements.
Enguany, a més, la Fira s’ha dedicat al món dels arcs i s’hi ha exhibit un arc de violoncel, de Joseph Arthur Vigneron (pare), que va pertànyer a Josep Trotta, violoncel·lista molt destacat a Barcelona durant la primera meitat del segle XX.

La jornada s’ha completat amb diverses activitats paral·leles, com una visita guiada, una píndola informativa sobre què cal saber abans de comprar un arc i una xerrada sobre “La construcció i l’evolució de l’arc”.

Informació de la Fira de Lutiers al Telenotícies Comarques del 3Cat.

Com és tradicional, el concert del Festival s’ha dedicat a la Fira i s’hi han pogut escoltar obres de Puccini, Beethoven i una estrena pòstuma de Cervelló, per a viola sola. Han estat interpretades per Corrado Bolsi, Heriberto Fonseca i Raquel Castro, violí; Lara Fernández i Anna Puig, viola; Lorenzo Meseguer i Laia Puig, violoncel.

Informació aportada pel Servei de Premsa de la Càtedra Cervera.
Foto: Jordi Prat.

La 47a edició de la festa viurà el moment àlgid el dissabte 31 d’agost amb l’aparició del Mascle Cabró a Cal Racó, però començarà a escalfar motors durant tota la setmana amb els primers tallers de l’Aquelarret el 26 d’agost. L’alcalde de Cervera, Jan Pomés, ha destacat “la implicació de totes les entitats del poble per fer possible una festa que manté el seu caràcter eminentment popular”. Per la seva part, la regidora d’Aquelarre, Carolina Garcia, ha apuntat “la importància de continuar situant Cervera a l’imaginari col·lectiu del país en una de les cites referents de l’estiu de la cultura popular i el foc”.

La festa manté l’essència de la tradició cerverina, amplia un dia la Fira del Gran Boc, que enguany celebra 25 anys, recupera la participació de les Band Tokades i potencia les activitats prèvies al cap de setmana de l’Aquelarre amb el sopar dels comerciants, el Dimecres de Cendra i el Dijous Gras.

Nit apoteòsica

La nit més apoteòsica de l’Aquelarre tindrà com a fil conductor la història de Lilit, una figura mitològica que ha perdurat en diferents èpoques. La deessa, relacionada amb la foscor i temuda històricament pels homes, reviurà a l’Aquelarre en un trànsit pels racons més inhòspits de l’infern. Alea Teatre es manté al capdavant de la direcció artística de la festa i aquest any serà compartida per dos joves cerverins. Gemma Oriol i Pol Bosch estaran al capdavant de l’espectacle central de la festa, que viurà el moment àlgid amb l’entrada del Mascle Cabró a Cal Racó. Abans la tradicional encesa a la Universitat serà el tret de sortida a la nit de l’Aquelarre amb la baixada de les entitats de Cervera que estaran acompanyades pel Ball de diables del Vendrell. L’arribada de la cercavila i el Ball de la Polla encendran Cal Racó passada la mitjanit, un espai que viurà el moment àlgid amb l’escorreguda del Mascle Cabró ben entrada la matinada. El correfoc tindrà com a colla convidada el Ball de diables de Vilanova i la Geltrú que comptaran amb el guiatge del Ball de Diables de Cervera Carranquers.

Trobada i cercavila amb el bestiari

La festa escalfarà motors amb la Trobada de Bestiari i la Cercavila de Foc el divendres 30 d’agost amb la plantada a la plaça de la Universitat a la tarda. El recorregut, que sortirà a les 23.00 hores fins a la plaça Major, comptarà amb la participació del Drac de Santa Margarida  de la Riera de Gaià, l’Espanta-Rucs de Sant Jaume dels Domenys, la Víbria de Tarragona, el Cabrot del Vendrell, Lo Carrancó Bilandó i la Tarasca de Cervera. La plaça Major serà l’escenari de l’actuació de les Band Tokades, el grup de percussió cerverí 100% femení, que aquest any serà protagonista a l’Aquelarre.

25è aniversari de la Fira del Gran Boc

La Fira del Gran Boc, que esdevé un dels reclams del cap de setmana d’Aquelarre, tornarà al pati de la Universitat aquest any i mantindrà la zona d’alimentació a la Plaça de la Universitat i a la Rambla Lluís Sanpere amb una àmplia oferta de food trucks. Per celebrar el 25è aniversari, la fira guanyarà un dia i obrirà portes el divendres d’Aquelarre a la tarda recuperant l’espai més autèntic del pati de la Universitat. El certamen és una de les fires esotèriques més importants de Catalunya i hi haurà professionals de l’esoterisme, el tarot i la quiromància amb una àmplia oferta de productes naturals, artesanals, tallers i conferències divulgatives amb prop d’un centenar de parades.

Cartell musical

La música continuarà essent un dels elements que acompanya la festa i aquest any es manté l’aposta per als grups emergents del territori amb registres per a tots els públics. Les nits de divendres i dissabte actuaran Les Coco, La Cosina, Hey Pachucos, Portobello i The Pink Goats, entre d’altres, que estaran acompanyats per una desena de DJ’s als espais de la Plaça Major, Plaça Santa Anna i Cal Racó. Una oferta que garanteix bona música i dosis de diversió per al públic més jove i adult cada nit fins ben entrada la matinada.

L’Aquelarret

L’Aquelarret començarà a escalfar motors a partir del 26 d’agost amb la programació dels primers tallers que tindran continuïtat fins al 30 d’agost. La cercavila per als infants serà protagonista dissabte a la tarda amb la participació de l’Astarot Júnior, les diablesses Súcube i Lilit, els lluïments dels grups, l’aparició del Cabronet, el foqueralet i l’escumada final.

Entrades per a Cal Racó i la zona d’acampada

Durant les pròximes setmanes es posaran a la venda les entrades per poder seguir l’espectacle central del Mascle Cabró des de Cal Racó a través de la pàgina web de l’Aquelarre. Aquest any també es reforça la zona d’acampada per a totes aquelles persones que facin estada a Cervera durant el cap de setmana d’Aquelarre i també es podran adquirir les entrades a través de la pàgina web de la festa.