03/10/2026 | Notícies
En el marc de la commemoració del Mil·lenari de Cervera i de la setmana cultural Isagoge, els Campaners de Cervera van obrir les portes del campanar de Santa Maria als més petits amb un taller dedicat a descobrir el toc manual de campanes.
Durant l’activitat, els nens i nenes es van convertir en campaners per una estona: van conèixer les campanes del temple, van estirar les cordes, van accionar els pedals i van aprendre com es fan sonar manualment.
Apropar aquest patrimoni a les noves generacions és un dels objectius de l’entitat. Xavier Joan, membre dels Campaners de Cervera, explica que “intentem difondre què són les campanes, els tocs i el campanar. I un dels pilars en què ens basem és donar-ho a conèixer als nens perquè puguin aprendre-ho”.
El taller també va servir per explicar el paper que les campanes havien tingut tradicionalment com a mitjà de comunicació. “Era la manera com, abans, la gent s’assabentava del que passava a les ciutats, tal com es feia i tal com ho continuem fent aquí, a Cervera”, va assenyalar Xavier.
Més enllà de divulgar aquest patrimoni, l’entitat busca despertar l’interès de futurs campaners i garantir-ne el relleu. “Si a cada curs es queda només que sigui una persona per poder tocar les campanes i que li agradi, nosaltres ens donem per satisfets”, va afirmar.
El taller va ser gratuït i va donar continuïtat a les activitats de divulgació d’aquesta tradició cerverina.
02/10/2026 | Notícies
La Festa Major del Sant Crist 2026 ha ofert quatre dies de celebracions, del 25 al 28 de setembre, que han combinat tradició, cultura popular, música, esport i activitats familiars. Aquesta edició s’ha celebrat en un context especialment significatiu, coincidint amb la commemoració del Mil·lenari de Cervera.
La recuperació de l’envelat, instal·lat a la plaça de Magdalena de Montclar, s’ha mostrat com un encert, que ha permès concentrar l’activitat festiva al centre de la ciutat, la qual cosa ha afavorit la participació i la convivència entre públics diversos.
La festa es va obrir amb el pregó de l’activista cultural cerverina Carme Bonet Trilla. Va afirmar que “és un privilegi ser la pregonera en l’any del Mil·lenari de Cervera, una ciutat que estimo i de la qual em sento orgullosa”. Va tenir un record per cerverins il·lustres com Josep Benet, M. Teresa Salat i Rosa Fabregat; va mostrar enyorança per la ciutat de la seva infantesa; va lamentar la desaparició, amb el pas del temps, d’institucions culturals locals; va reivindicar la identitat catalana, i va elogiat transformacions urbanístiques dels darrers anys al centre de la ciutat.
Podeu llegir el Pregó íntegre en aquest enllaç.
L’entitat homenatjada enguany ha estat l’Associació del Casal Cívic de Cervera, amb motiu del seu 18è aniversari, en un acte de reconeixement a la Sala de Plens de la Paeria.
El paer en cap, Jan Pomés, va lliurar l’obsequi a Concepció Caus, representant de la Junta, que va agrair el reconeixement i va afirmar, entre d’altres, que “ser jove és un regal, però també ho és arribar a gran; divertiu-vos!”.
Aquest acte es pot visualitzar al canal de Youtube de la Paeria de Cervera.
El divendres 25 també es va poder gaudir d’una audició i ballada de sardanes, amb la prestigiosa Cobla La Principal de la Bisbal, que va omplir la plaça Major; i del concert del grup Her Majesty i les actuacions dels DJ Jose Lorenzo i Joe Lee, a l’envelat.
El dissabte 26 els carrers de Cervera es van omplir des festa amb la 43a Trobada de colles geganteres i gralleres. Hi van participar 12 colles, amb els Geganters de Cervera com a amfitrions; el grup de percussió Bombollers de Cervera i el cérvol Tibau.
Com a novetat, després d’un anys d’absència, els gegants nous de Cervera, Nasa Tabaco i Roger Fonollar, van tornar a sortir i van celebrar els 35 anys (1991-2026). I Roger va estrenar un vestit nou, confeccionat per la dissenyadora de moda cerverina Gemma Oriol.
I a l’envelat l’activitat no va parar amb actuacions musicals per a tots els públics. Una de les novetats ha estat el concert a l’hora del vermut, una proposta per ballar swing amb el ritme de Noel Fortune Swing Out Band. A la nit va acollir la mostra de música jove Cervera Sound, un concert per descobrir el talent local en què van actuar Arkaitz i 3dgar, Joel Fígols, DJ Vexo i Tata, i el ball de l’escola Elit Dance. A la matinada, les actuacions van anar a càrrec de Lasta Sanco, grup cerverí que fusiona ritmes llatins i tribals combinats amb música electrònica; la banda de versions Band-Idos, i el popular DJ K-ZU.
El diumenge de Festa Major va tornar a tenir la cultura popular i tradicional com a principal protagonista, amb el seguici, en què els macers i els portants de la Senyera enguany han estat l’Associació del Casal Cívic de Cervera, i els lluïments dels elements festius a la plaça Major.
El 65è Concurs de sardanes, en què les colles locals, Jovencells i Demà Jovencells, van quedar en primera posició de les seves respectives categories.
La Corporació Municipal va participar en la tradicional anada a ofici i el lliurament de premis a les colles sardanistes.
A la tarda, la diada castellera amb els Margeners de Guissona i els Castellers de Sabadell; l’espectacle familiar amb l’actor Pere Hosta; i el concert i ball amb l’Orquestra Saturno també van omplir amb un gran ambient festiu el centre de la ciutat.
I el dilluns 28 de setembre es va celebrar la Festa Major Petita, un esdeveniment plenament consolidat, enguany ha arribat a la 16a edició, en el qual els infants són els protagonistes.
Tabalada, cercavila i lluïments dels elements festius, i el ball parlat infantils van comptar amb la participació d’escoles i associacions de famílies d’alumnes, l’Espai de Teatre La Caserna, el Grup Jove de Bombollers i els Geganters de Cervera, i les Joventuts i la Colla Infantil del Ball de Diables de Cervera Carranquers.
Una jornada lluïda i molt participativa que atansa la cultura popular i tradicional de Cervera a tots els infants.
A més, la resta d’activitats també es van viure amb una gran participació de la ciutadania, que va omplir l’envelat en la cantada d’havaneres de Sons del Mediterrani i el concert de Popurris Trio, i va gaudir del teatre amb la representació de “Plaer culpable” i del castell de focs de cloenda de la Festa Major del Sant Crist 2026.
La Paeria de Cervera fa una valoració molt positiva de la Festa Major, especialment pel que fa a la diversitat i la participació a les activitats programades, i la implicació de les entitats locals.
L’edició d’enguany ha tingut, a més, el valor afegit de formar part de la commemoració del Mil·lenari de Cervera, que permet posar en relleu la història, el patrimoni i la cultura de la ciutat al llarg de tot l’any.
Finalment, des de la Paeria es vol agrair la implicació de totes les entitats, serveis municipals, Policia Local i persones que han contribuït al desenvolupament de la Festa Major, així com la participació de la ciutadania en els diferents actes.
02/10/2026 | Notícies
El Castell de Cervera va acollir, dijous 24 de setembre, una jornada de divulgació, emmarcada dins dels actes de la Isagoge, que va combinar una visita guiada al jaciment amb la presentació dels resultats preliminars de la intervenció arqueològica de 2026.
La primera part de la jornada va consistir en una visita guiada al castell. Prevista inicialment en un únic torn, davant l’elevada demanda de reserves es van programar dues visites, a les 17.30 h i a les 18 hores, que van reunir aproximadament un centenar assistents.
Durant el recorregut, els participants van conèixer el context geogràfic i històric del castell, l’estructuració de la intervenció arqueològica d’enguany i van poder veure l’àmbit on s’han localitzat les icnites, les petjades fossilitzades d’animals prehistòrics descobertes durant la campanya d’aquest estiu.
L’Auditori Municipal va acollir la segona part, que fou la presentació dels resultats preliminars de la intervenció, a càrrec de diversos membres de l’equip de recerca d’arqueologia de La Nova de Cervera. La sessió va situar l’actuació dins del projecte de recerca “Dinàmiques del poblament a la Vall de l’Ondara: de la protohistòria a l’edat mitjana” i va exposar els primers resultats d’una campanya desenvolupada amb el suport de dos camps de treball juvenils. A més, també es van mostrar alguns dels treballs de digitalització del patrimoni arqueològic i paleontològic que s’han desenvolupat dins del projecte.
L’objectiu principal de la intervenció va ser conèixer l’estat de conservació dels àmbits del castell que havien estat excavats fa prop de vint anys, una informació essencial per orientar les futures fases de recerca i conservació d’aquest espai patrimonial.
02/10/2026 | Notícies
Una excavació per aprofundir en el passat medieval del castell de Cervera ha acabat obrint una finestra a un passat molt més remot. Els treballs arqueològics d’aquest estiu han tret a la llum un rastre de petjades fossilitzades d’uns 30 milions d’anys d’antiguitat, corresponents al període de l’Oligocè. Una descoberta excepcional que permet retrocedir milions d’anys en la història d’aquest indret.
La troballa s’ha produït en el marc del projecte de recerca “Dinàmiques del poblament a la vall de l’Ondara: de la Protohistòria a l’Edat Mitjana”, impulsat pel grup de recerca arqueològica de l’Associació La Nova de Cervera i seleccionat en la convocatòria de Projectes Quadriennals d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
La investigadora principal del projecte, l’arqueòloga Sabina Vall, explica que la campanya d’enguany s’havia plantejat per tornar a intervenir en espais excavats a principis dels anys 2000 i comprovar l’estat del jaciment, especialment al sector nord del castell. Res feia preveure que els treballs acabarien revelant un rastre paleontològic.
“Durant la intervenció en un dels àmbits on estàvem treballant, ens va aparèixer un rastre de petjades fossilitzades que no esperàvem. Ha estat una gran troballa, excepcional, especialment per l’estat de conservació en què es troben”, assenyala Vall. La investigadora destaca que les petjades han arribat fins als nostres dies malgrat trobar-se en un recinte emmurallat i fortificat que ha experimentat nombroses transformacions al llarg dels segles.
La descoberta, afegeix, “dona un valor afegit al projecte”, perquè amplia una recerca inicialment arqueològica cap al camp de la paleontologia.
Un animal emparentat amb els cavalls
El paleontòleg i director del Museu de la Conca Dellà d’Isona, Àngel Galobart, situa les petjades fa aproximadament 30 milions d’anys. “Han trobat el rastre d’algun animal que va trepitjar aquesta zona fa uns trenta milions d’anys. És curiós perquè veus totes les construccions i, al mig, hi ha un rastre molt ben definit”, explica.
La identificació de l’animal encara és preliminar, però els primers estudis apunten que les petjades podrien correspondre a un paleotèrid, un mamífer extingit
emparentat amb els cavalls. Es tractaria d’un animal herbívor més petit que un cavall actual i que podia tenir tres dits a les extremitats.
Les petjades, d’entre 10 i 15 centímetres, ja han estat identificades com a petjades fossilitzades i ara seran objecte d’un estudi més aprofundit. Els investigadors han realitzat una fotogrametria de la superfície i han generat un model tridimensional del rastre, que permetrà analitzar-ne amb detall la morfologia i avançar en la identificació de l’animal que les va deixar.
La troballa també té interès per la seva localització. Segons els especialistes, fins ara no es tenia constància d’un rastre d’aquestes característiques tan al sud d’aquesta zona, fet que pot aportar noves dades sobre la fauna i el paisatge de l’Oligocè a la Segarra i ampliar l’àrea d’estudi paleontològic.
De l’arqueologia a la paleontologia
Des de la Paeria de Cervera, el paer en cap, Jan Pomés, ha celebrat una descoberta que reforça l’aposta per recuperar i estudiar el patrimoni local. “Estem molt contents per aquesta troballa, perquè vam emprendre un nou camí en l’àmbit arqueològic. Feia molts anys que, arqueològicament, no es mirava cap al castell i, en general, tampoc s’havia treballat gaire aquest àmbit a Cervera”, afirma.
Pomés posa en valor la continuïtat de la recerca i la col·laboració entre professionals, institucions i administracions per aprofundir en el coneixement del passat de Cervera.
Per la seva banda, Montserrat Parra, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, destaca que es va actuar immediatament després de la descoberta. “Tan aviat com es va produir la troballa de les petjades, ens vam posar en contacte amb el Servei d’Arqueologia dels Serveis Territorials. Ho vam venir a veure amb els paleontòlegs i vam comprovar que realment eren unes petjades amb possibilitats i que calia estudiar-les i analitzar-les”, explica.
Posteriorment, es van sol·licitar informes als organismes especialitzats en paleontologia per determinar l’abast i la rellevància de la descoberta. Segons Parra, els primers resultats són “realment engrescadors” i obren un nou camp d’estudi per aprofundir en el passat més remot del territori.
Cervera mira més enrere que mai
La descoberta arriba en un any especialment simbòlic per a la ciutat. Cervera commemora enguany els mil anys de la carta de poblament, però les petjades trobades al castell obliguen ara a dirigir la mirada molt més enrere.
“Nosaltres vam apostar molt per l’arqueologia. Està molt bé tot el que s’ha treballat des d’un punt de vista més històric, però també hi ha la prehistòria, allò que va més enllà del moment en què els documents desapareixen i ja no queda res més que les pedres”, destaca el paer en cap.
Així, mentre Cervera celebra mil anys d’història documentada, el castell ha revelat inesperadament un testimoni d’un passat immensament més llunyà: les passes d’un animal que va caminar per aquest indret fa uns 30 milions d’anys.
02/10/2026 | Notícies
El divendres 18 de setembre, coincidint amb l’inici de la Isagoge, es va inaugurar la nova retolació commemorativa del Mil·lenari de Cervera a la plaça de la Universitat.
L’actuació ha consistit en la instal·lació dels números 1026 i 2026, una intervenció que simbolitza els mil anys transcorreguts des de la concessió de la Carta de Poblament i que contribueix a reforçar la imatge de la commemoració del Mil·lenari.
La iniciativa va sorgir com una proposta presentada per l’Associació d’Intèrprets del Patrimoni Cerverí, a partir de la idea d’Armand Forcat, en el marc dels actes del Mil·lenari, i ha comptat amb el suport de la Regidoria de Turisme de la Paeria de Cervera.
L’acte de presentació del rètol va ser obert per la regidora de Turisme, Judith Guim, que va destacar «la importància de continuar impulsant accions que contribueixin a posar en valor el patrimoni i la història de la ciutat». Tot seguit, un representant de l’Associació d’Intèrprets del Patrimoni Cerverí va explicar l’origen de la proposta i el seu encaix dins dels actes commemoratius del Mil·lenari. La inauguració va concloure amb la intervenció del paer en cap, Jan Pomés, que «va agrair la implicació de les entitats i de totes les persones que fan possible la celebració dels mil anys d’història de la ciutat».
Les lletres de Cervera, ubicades a la plaça de la Universitat, s’han consolidat com un dels espais més fotografiats de la ciutat. La seva situació privilegiada, amb la Universitat de Cervera al fons, converteix aquest indret en un punt de referència tant per als visitants com per als mateixos cerverins a l’hora d’immortalitzar el seu pas per la ciutat.
La nova retolació ha tingut una molt bona rebuda des del primer moment i ha despertat l’interès de nombroses persones, que ja l’han incorporat a les seves fotografies. D’aquesta manera, l’espai es reforça com un dels principals punts icònics del municipi i com un element més de la celebració dels mil anys d’història de Cervera.
10/09/2026 | Notícies
9 de setembre de 2026
El Museu de Cervera entra en la recta final de la segona fase de rehabilitació de la primera planta, una actuació que ha renovat la sala d’exposicions temporals per fer-la més accessible i funcional i facilitar l’acollida de noves mostres itinerants. Les obres han permès eliminar el pendent que presentava el terra i renovar les instal·lacions per garantir l’accessibilitat als diferents espais. Prop d’un any d’execució, els treballs es preveu que finalitzin en les pròximes setmanes.
Aquesta segona fase ha comptat amb un pressupost d’uns 362.000 euros, finançat en la seva majoria amb aportacions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Cervera. L’actuació dona continuïtat a una primera fase en què es van reformar el vestíbul del museu, la recepció, la il·luminació i l’espai de la botiga, a més de renovar la imatge de l’equipament. El conjunt de les intervencions té com a objectiu millorar l’experiència dels visitants i avançar cap a un Museu més accessible i adaptat a les necessitats actuals.
La rehabilitació forma part d’un projecte de transformació més ampli del Museu de Cervera. El paer en cap, Jan Pomés, explica que “entenem el Museu de Cervera com un gran paraigua que integri l’espai Marc Márquez, les exposicions temporals, el patrimoni arqueològic, la cultura popular i el Museu del Blat, entre nous espais que estem preparant. Volem que sigui la marca de referència per explicar i investigar la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra història. La Casa Museu continuarà sent essencial, però com una peça més dins d’un projecte museístic més divers i ampliat”. Aquesta nova concepció també ha de permetre donar més visibilitat al patrimoni arqueològic de Cervera.
Més enllà de l’activitat estrictament museística, aquesta transformació contribueix a dinamitzar aquest eix patrimonial del centre històric i a reforçar la vinculació de l’equipament amb la ciutadania.
