El Departament d’Igualtat i Feminisme, la Paeria de Cervera i el Consell Comarcal de la Segarra organitzen, divendres 7 de març, a les 18.30 hores, l’acte “Simplement perquè són dones. Una realitat silenciada”, en el marc de la commemoració del 8M, Dia Internacional de les Dones.
Hi prendran part el paer en cap de Cervera, Jan Pomés López; la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil Sisó; la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Saray Espejo Benito; la directora dels Serveis territorials d’Igualtat i Feminisme, Sílvia Puertas Novau, i el president del Consell Comarcal de la Segarra, Ramon Augé Gené, entre altres.
Segons han explicat avui Pomés, Augé i Puertas, en el transcurs de la presentació feta a Casa Museu Duran i Sanpere, l’acte consistirà en un recorregut per la capital de la Segarra que seguirà un itinerari que pretén presentar una nova mirada sobre aquesta ciutat a partir de la realitat, sovint silenciada, de la meitat de la seva població, les dones.
El fil conductor d’aquest itinerari seran un seguit de poemes de l’escriptora i farmacèutica cerverina Rosa Fabregat i Armengol, finada el passat mes de desembre. També es comptarà amb l’acompanyament musical del Conservatori de Música de Cervera.
El paer en cap, Jan Pomés, ha afirmat que “és un orgull per Cervera que la Generalitat hagi escollit la ciutat per a l’organització de l’acte institucional de les Terres de Lleida”. Ha destacat que “el nou itinerari permetrà visibilitzar la figura de Rosa Fabregat i Armengol i altres dones rellevants en la història de Cervera”.
El president del Consell Comarcal ha afegit que l’itinerari és un viatge en el temps per carrers i places de la ma de la poesia i també de l’acompanyament del Conservatori de Música de Cervera. També ha donat a conèixer que des de l’Oficina d’Igualtat, s’ha elaborat un cartell amb totes les activitats impulsades arreu de la comarca, organitzades per una gran diversitat d’agents.
Per altra banda, Sílvia Puertas ha posat en valor les reivindicacions feministes de la poetessa cerverina Rosa Fabregat i Armengol, que “amb al llarg de la seva trajectòria i a través de la seva brillant literatura sempre va denunciar la discriminació de les dones en tots els àmbits de la vida pública i privada”. Puertas també ha assenyalat que “aquest missatge que ella va voler transmetre ha de servir de pauta per a les reivindicacions feministes del Dia Internacional de les Dones d’enguany, que posa l’accent en la lluita contra els discursos d’odi i masclistes contra les dones”. Per últim, ha subratllat que l’acte de divendres a Cervera també vol ser un reconeixement a la resiliència de les terres segarrenques en la lluita contra la discriminació de gènere.
Un itinerari amb sis indrets significatius
El recorregut partirà de la plaça de Joan Salat i seguirà pel carrer de Guinedilda, la Universitat, la plaça de Santa Anna, el Museu de Cervera, la casa natal de Rosa Fabregat i la Paeria (els tres darrers indrets, al carrer Major). En alguns d’aquests punts es llegirà un poema o fragment de Rosa Fabregat i es farà també una breu interpretació musical.
L’itinerari de l’acte serà el següent:
Carrer Guinedilda: El carrer porta el nom de la dona a qui es va atorgar la carta de poblament de Cervera. Poema que s’hi llegirà: ‘Simplement perquè són dones’.
Davant de la Universitat: La Universitat fou un edifici construït per homes i només utilitzat per homes. El món universitari era totalment vetat a les dones i, per tant, el seu futur quedava limitat a l’àmbit domèstic i a tasques que no requeririen formació acadèmica. S’hi destacarà també la figura de M. Antònia Ibarra com a impressora de la Universitat, el seu domini del grec, i de l’escàs reconeixement que va rebre en vida. Interpretació de peça musical.
Plaça de Santa Anna: Els edificis que la conformen històricament han estat espais de servei, hi havia hagut una fonda, una fàbrica de gorres, modistes, llevadores, una botiga de teixits… ara hi ha una floristeria. Hi treballaven dones, sense cap opció de conciliació familiar i laboral. Tot i això, les dones no es consideren incorporades al món laboral fins a mitjans-finals del segle XX. Poema que s’hi llegirà: “Dinar” (1979).
Davant del Museu de Cervera (carrer Major): A la Casa Duran hi van viure l’Elisa Sanpere Labrós i l’Hermínia Grau Aymà, que es va casar amb el fill de la primera, Agustí. Les dues figures femenines representen dues concepcions pel que fa al paper de les dones. Elisa va congriar tots els estereotips de la burgesia del segle XIX, en què, a partir d’una jerarquia patriarcal, la dona quedava supeditada al pare, al marit o al germà i obligada a viure amb resignació i submissió el rol i els cànons que els eren imposats. L’Hermínia, en canvi, encarna l’antítesi d’aquesta concepció femenina i va lluitar per alliberar-se de tot el que li era imposat des de la societat moralista i patriarcal, sortint de la llar i el seu espai privat. Va defensar les seves idees i objectius, defugint de la submissió i negant-se a complir les feines que li pertocaven i en contra del rol social que li atribuïen, la qual cosa li va generar el rebuig del seu entorn. Interpretació de peça musical.
Davant de la casa natal de Rosa Fabregat (carrer Major): Aquí se subratllarà la idea de la casa pairal, el sentit de pertinença, la mare i les àvies com a cuidadores pendents del benestar dels altres i transmissores de sabers. S’hi llegirà: “Poemari Estelles” (1979).
Plaça Major, davant de la Paeria: La Paeria com a centre de poder. El món del poder tradicionalment ha estat en mans dels homes, quan la dona ha volgut reivindicar drets com votar o exercir càrrecs públics sovint ha hagut de lluitar contra la concepció que reclamaven un rol que no li corresponia o, fins i tot que significaven una agressió. Aquesta lluita, però, ha estat important per obtenir els drets que ara gaudeixen les dones. Poema que s’hi llegirà: “No callarem, les dones” (2008). Interpretació de peça musical.
La figura de Rosa Fabregat (1933 – 2024)
Cerverina de naixement i lleidatana d’adopció, Rosa Fabregat va ser una escriptora prolífica l’obra de la qual va participar de diferents gèneres, com la poesia, la novel·la, la narrativa breu i la crítica literària o assaig. Cervera, on va passar la seva infantesa, va ser una terra que va marcar la seva literatura i la seva lluita en favor de les dones.
La poesia de Rosa Fabregat és una mostra fefaent de la producció poètica femenina al llarg del segle XX, sovint invisibilitzada en bona part de la historiografia literària, però amb títols molt rellevants i una feina molt important de defensa de la creació i de la llengua, i del paper de la dona i de les injustícies de la desigualtat. Algunes de les seves obres poètiques destacades són Estelles (1979), Cartes descloses (1998), El ble i la llum (2003), Cauen instants (2004), Roses de sang (2005) o A la vora de l’aigua (2008). Per altra banda, alguns títols rellevants en novel·la són Laberints de seda (1981), Pel camí de l’arbre de la vida (1985), Francina i la Providència (1995) o Hereus i brodadores (2008). I en narrativa, La dona del balcó (1981).
Entre els premis i reconeixements a Rosa Fabregat destaquen la Creu de Sant Jordi, l’any 2017, el Premi Nacional de Cultura el 2022. L’any 2017 fou nomenada filla predilecta de la ciutat de Cervera. Fou membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. L’obra de Fabregat ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès.
