els monuments

Les muralles conservades a Cervera són, fonamentalment, d’època medieval i foren aixecades els segles XIV i XV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Foren construïdes sobre un recinte preexistent s. XIII. Tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres. La fortificació es completava amb un fossat de vuit metres d’ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal•lació de bombardes.

Edifici començat a construir els últims anys del s.XIII, es va edificar durant el s. XIV i estava acabat el s. XV.

S’han de destacar els finestrals treballats per Colí de Maraya, l’escultura de la Verge i el Nen que hi ha al costat de la portalada romànica de la sagristia, la Verge Bruna del Coll de les Savines…

Una altra característica a destacar és que el campanar està encaixat entre l’església i la Paeria i que aquest conté sis campanes que encara es fan voltar a mà.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Obra de JM Subirachs, representa el redreçament de la Generalitat de Catalunya, amb les fites més importants de la nostra història gravades en un dels quatre pilars, símbols de les quatre barres de la senyera.

Obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, destaca el seu contrast i mostra els típics arcs parabòlics emprats en l’arquitectura modernista amb la base rectangular de l’edifici.

El seu principal funcionament era per allotjar la maquinària de la farinera i facilitar els serveis agrícoles per tal d’abaratir els costos de consum i dependre al mínim possible d’intermediaris per tal que el pagès en tragués més benefici.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Edifici barroc del segle XVII, ampliat el segle XVIII, que està situat a la plaça Major. A la façana d’aquest majestuós edifici destaquen les mènsules situades sota els balcons, de les quals cada grup representa, de dreta a esquerra: les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Actualment format per la residència geriàtrica Mare Janer, l’Auditori municipal i la capella de la Mare de Déu del Incendi. En aquest espai havia existit l’eslésia de Sant Bernat, on els anys 1358 i 1359 Pere el Cerimoniós va presidir les Corts Catalanes, considerades un episodi important en la creació de la Generalitat de Catalunya. L’any 1452 s’hi varen signar els capítols matrimonials entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, Reis Catòlics. Durant l’època universitàtia va ser el col·legi de Sant Carles, regentat pels jesuïtes. Entre altres tingué com a hoste el filòsof Jaume Balmes, habitació del qual encara es conserva.

 

Situada a la carretera de Vallfogona. És una petita església romànica de planta circular i espadanya. Actualment és l’única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Església relacionada amb l’antic portal de la muralla del mateix nom. A començament del s. XV va existir un temple sobre el qual es va reedificar aquesta capella d’estil neoclàssic.

Erigida al costat de l’antic portal de la Vall, venera la imatge del sant i tot el barri en celebra la festivitat el 19 d’agost, amb la recollida d’aigua i oferint-ne al poble.

Conserva l’escut en la llinda d’un dels seus balcons.

Carrer Major, núm. 61 Antiga residència dels senyors de Pedrolo. Família del novel•lista, dramaturg, poeta i traductor Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.

Erigit al s. XI, ocupava el lloc més alt del turó de Montseré. De jurisdicció reial, al seu redós va formar-se el primitiu nucli de la ciutat. Actualment tan sols se’n conserven les parets exteriors.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

És l’exemple més destacat de les cases dels segles XVII – XVIII. El seu propietari, Faust de Dalmases i Massot  (Cervera, 1870 – València, 1938), fou historiador i llicenciat en dret. Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca  parcialment dipositat a l’Arxiu Històric de Cervera.

Ens trobem davant l’únic exemple de casa que conserva el caràcter primitiu del segle XVI, amb un gran portal adovellat, les finestres amb decoració heràldica i la porxada superior sota el ràfec de la teulada.

Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del segle XVI. L’any 1920 la façana de la casa fou desmuntada i tornada a refer per tal d’evitar-ne la caiguda. Fou respectat el balcó, afegit en època posterior.

A les seves portes se’ns mostra l’estil modernista de principis de segle. La font data del s. XIX. Actualment és la sala d’exposicions La Cerverina d’art.

Conserva una remarcable tribuna modernista.

Església gòtica de l’antic convent dels dominics. A banda i banda de l’absis es van edificar al segle XVIII les capelles del Roser i de Sant Tomàs.

Restes de l’església d’una sola nau, que formava part d’un antic hospital, probablement dedicat a la cura de la lepra.

Era una casa Delmera de l’ordre dels hospitalers. Destaca la creu de Malta que s’observa sobre la porta. L’exterior forma part d’una façana remodelada per Jaume Padró el s.XVIII. Allotjava també la casa de la fundació Martínez, establerta per educar noies. Actualment s’utilitza, en ocasions, com a sala d’exposicions.